Dilluns al matí. Faig una ponència sobre la transició de la dictadura a la democràcia a Cuba. Sostinc que el dret a viure en democràcia és un dret que és desitjable que s’estengui arreu però que no és el mateix que floreixi la democràcia en el món àrab o a la Xina, on no en tenen tradició, que als països que comparteixen els valors d’Occident. Per això Cuba és un cas tan desgraciat. Dic que com la socialdemocràcia hispànica va trencar amb el marxisme a finals dels 70 del segle passat seria bo que l’esquerra espanyola democràtica trenques amb una certa admiració continguda i dissimulada cap a una dictadura pura i dura com la cubana. Cap commiseració. Quan surto al carrer, hi ha una manifestació procastrista. Són quinze. Això ja no és el que era i les camisetes del Che es venen com les camisetes dels Simpsons.
Cuba en transició.
