La influencia del corrent de New Age, «Nova era», s’estén per Amèrica i Europa. Darrerament s’han ficat a tot arreu: en governs, en poderosos grups econòmics, en mitjans de comunicació… Com diu un filòsof, «a Occident existeixen actualment moviments espirituals que en alguns casos recuperen elements de tradicions precristianes i cultures indígenes, barrejant la filosofia occidental amb l’oriental», pel que «es parla d’una nova espiritualitat o espiritualitat alternativa. En la New Age es parla de «energia còsmica» i fins a arriben a creure que Déu es aquesta energia i que ens fonem amb ella com un tot. Es, dones, panteisme.
Aquesta «nova espiritualitat o «espiritualitat alternativa» – si així pogués anomenar-se- es una espiritualitat sense Déu, o, almenys en alguns casos, sense un Déu personal. Son diversos els noms de les societats que participen de la corrent New Age o Era de Acauri. Creuen en un panteisme que condueix a l’home a la mateixa temptació que va posar la Serp en el Paradís: «sereu com déus». Sí, es la supèrbia de qui creu poder prescindir de Déu perquè els fan creure que en l’home existeix un «poder mental» natural extraordinari (el que sí tenim es el poder de la voluntat lliure que Déu ens ha regalat). Alguns arriben a creure que son altres déus, omnipotents o gairebé, i aspiren al domini dels altres. La veritat: no som déus, sinó fills de Déu per adopció, gràcies a la Redempció de Crist, el Fill de Déu, el veritable i únic Salvador. Déu es un ésser personal distint a nosaltres, el nostre Pare i Creador; som criatures, semblants a Ell quan ens ha dotat d’intel·ligència i de voluntat, de capacitat d’estimar; però no tenim poders s superiors. No existeix aquesta «energia còsmica» amb la qual puguem fondre’ns en un tot: es un engany.
