Considero que la sequera que afecta a Catalunya i, especialment, a Barcelona té un cost ecològic.Doncs, l’actual situació de manca de recursos hídriccs en l’àrea metropolitana de Barcelona, sense precedents similars en els últims anys, és sens dubte, em sembla seria bo que ho reconeguem, fruit d’anys d’una desastrosa política d’aigües.
Durant les últimes dècades el desenvolupament a Catalunya, des del punt de vista industrial i social, ha promogut l’increment del consum hídricc sense aportar solucions des de la contenció i l’eficiència. Fa anys que aquest desenvolupament ve passant factura a les conques internes catalanes (Ter, Llobregat).
Per tant cap fer-se la reflexió sobre com frenar aquest consum, ja que és possible que l’actual situació d’emergència es repeteixi, i per tant, seria convenient planificar fins a on podem créixer quan consum hídricc, entendre que vivim en la conca mediterrània i que per tant la solució no pot ser l’increment de l’aigua disponible fins a l’infinit. A més d’intentar solucionar un problema puntual, és el moment de recuperar el temps perdut i, deixant enrere la demagògia i la política caça vots, fer un pacte per a una nova remodelació territorial.
