Davant la notícia coneguda de l’existència de dos casos de la EEB en humans a Espanya, -casos que “eren previsibles i esperables”, ja que van contreure la malaltia abans de 2001, període en el qual la societat va estar sotmesa a “un cert risc”-, em sembla convenient apel·lar a la tranquil·litat dels consumidors i a la responsabilitat dels polítics i responsables sanitaris.
Com tècnic compromès amb els temes relacionats amb la ramaderia creo que si hi ha un sector que pugui certificar la qualitat i seguretat alimentària del seu producte, aquest és el sector càrnic espanyol. Ja que, les mesures preses des de 2001 per a garantir que els prions que originen la malaltia de les vaques boges mai accedeixin a la cadena alimentària humana són molt estrictes i estan validades en tot moment per controls oficials.
I és que els ramaders espanyols segueixen un protocol de seguretat alimentària fonamentat en les següents mesures:
a). La prohibició de l’ús de farines animals en l’alimentació del bestiar, origen de la malaltia. Existeix tot un sistema de control sobre els pinsos per a garantir que aquesta possibilitat no es doni mai.
b). La retirada obligatòria i la seva posterior destrucció dels materials específics de risc (MER) de les canals. Els MER en el cas dels bovins de qualsevol edat són: crani, inclòs el encèfal, ulls, amígdales, intestí (del duodè al recte), i en el cas de bovins de més de 24 mesos s’inclou a més la columna vertebral.
c). La recollida i destrucció total dels cadàvers de boví.
d). L’obligació de realitzar el test de detecció de la EEB a tots els animals sacrificats amb una edat superior als 24 mesos. Aquesta obligació es fa extensiva als animals morts en l’explotació.
e). L’eliminació dels animals emparentats o que hagin tingut contacte amb algun animal positiu a la EEB.
A més, considero convenient recordar que el sector de boví de carn en la Comunitat és sens dubte aquest un sector on la trazabilidad dels productes és total. Cada animal des que neix té la seva identificació que li acompanya fins al seu sacrifici. Això permet conèixer els seus pares, llocs on ha estat alimentat, lloc de sacrifici,…el que suposa una garantia addicional de control davant qualsevol risc existent.
