Educar a les persones no solament és convenient sinó necessari. Però recordem el que tantes vegades hem escoltat: les persones aprenen, primer en la família, en segon lloc en la societat, i en tercer lloc en les aules. Abans de res, la mare, el pare, i els parents més pròxims. Després, les persones del nostre entorn, i avui dia, de forma molt destacada, la televisió, el cinema, les ràdios i altres mitjans, incloent l’ordinador i la seva valuós Internet, on tant es pot veure, de bo, però de la mateixa manera, de dolent. I el treball, on també s’ha d’educar a les persones doncs passem en ell gran part de la nostra vida. Les aules, ja siguin de col·legis, instituts o universitats, queden en tercer lloc per a aquest tipus d’ensenyaments. No per això són menys importants.
Els nostres nens i joves són els europeus que passen més hores davant la televisió i tots sabem que les nostres televisions són nefastes.L’escàndol és evident,incloent els telediaris amb els agres i gairebé cruents panorames polítics. Educar als nens en les aules i deixar que les televisions, el cinema, els còmics, els jocs d’ordinador i el comerç segueixin el seu procés de degeneració? En les televisions s’ha arribat ja a límits d’escàndol, però els programadors de les televisions augmenten cada dia el seu grau d’enverinament col·lectiu. Com contrarestar aquesta dolenta educació? Amb educació per a la ciutadania? Amb la poca influència que té l’escola i com està plantejada aquesta assignatura, no.
