l Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro acollirà del 21 al 25 de setembre la tretzena edició del congrés internacional de química IMEBORON (www.imeboron.es), que reunirà durant cinc dies a més de 300 científics de 30 països d’arreu del món especialistes en bor,i que s’allotjaran a diversos establiments hotelers de la població. La inauguració oficial de la trobada serà el proper diumenge dia 21 a les 18h. amb la presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet. Aquest congrés estrena dues noves millores en el Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro, un sistema de climatització calent i fred en el que l’Ajuntament i ha invertit 431.000 euros, i accés lliure a la xarxa mitjançant el sistema wifi. D’aquesta manera es consolida la polivalència d’aquest espai amb capacitat d’acollir grans convencions com la dels propers dies, i també importants esdeveniments esportius com el Torneig de Bàsquet celebrat ara fa uns dies (amb la presència del DKV Joventut, el Ricoch Manresa, l’Unicaja de Màlaga i el Donestk d’Ucraïna) o una nova edició de la troba internacional de balls esportius i de competició (del 10 al 12 d’octubre).
El bor és un element químic que es coneix des de fa milers d’anys. A l’antic Egipte la momificació depenia del natrón, un mineral que contenia borats i altres sals comunes. A la Xina s’utilitzaven cristalls de bòrex l’any 300 a.C i a l’antiga Roma hi havia compostos de bor en la fabricació de cristalls. A partir del segle VII els borats van ser utilitzats en processos per refinar or i plata. L’any 1808 Humphry Davy, Gay-Lussac i L.J Thenard van obtenir bor amb puresa del 50% aproximadament, encara que cap d’ells va reconèixer la substància com un nou element, circumstància que sí faria Jöns Jacob Berzelius el 1824. El bor va ser produït per primera vegada ple químic nordamericà W. Weintraub l’any 1909.
El bor en la seva forma elemental no es troba a la natura i la major font per obtenir-lo són els borats de dipòsits evaporàtics, com el bòrax i la colmanita. També es troba com àcid ortobòric a l’entorn d’algunes fonts i fums volcànics, i també en els processos de solidificació de magnes silicats. Els principals jaciments de bòrax són a Califòrnia i en el Valle de la Muerte (Estats Units), Tincalayu (Argentina) i Kirka (Turquia). Actualment el bor és present en molts de materials i en aplicacions mèdiques, i el seu estudi i tècniques d’aplicació, són de gran interès per a la comunitat científica, institucions públiques, companyies i corporacions privades.
