El dijous 14 d’agost a les 22.30 h, tindrà lloc a l’Arbreda de Palamós la tradicional Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, que enguany assolirà la seva 27a edició. Aquest veritable concert d’havanera és organitzat per la Comissió de la Mostra de l’Havanera Catalana i l’Ajuntament de Palamós, amb el patrocini de la Caixa del Penedès.
EXCLUSIVAMENT CANTADA EN CATALÀ
La Mostra de l’Havanera es converteix en cadascuna de les seves edicions en un concert d’havanera amb caràcter exclusiu, on la característica més destacada d’aquesta és que totes les cançons són interpretades en llengua catalana. Després de vint-i-set anys, la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós segueix potenciant el seu objectiu principal: oferir el millor de l’havanera cantada en català.
EL «PALAU DE L’HAVANERA»
Les aproximadament 1.500 persones que assisteixen en directe a la Mostra poden palpar fins la darrera nota i el més baix acord de guitarra, perquè així ho permet el silenci que impregna l’ambient. No es tracta per tant d’una cantada convencional d’havaneres, sinó d’un veritable concert d’aquest estil musical. Aquestes condicions, de silenci, més les pròpies d’acústica del recinte obert de l’Arbreda, han portat als mateixos grups participants al llarg d’aquests anys a batejar l’Arbreda, com el “PALAU DE L’HAVANERA”.
Aquest és un dels principals referents d’aquest prestigiós concert d’havanera, que el diferencia notablement de la majoria de les cantades que es programen arreu de Catalunya. En l’actualitat ens trobem també, davant d’un concert d’havanera dotat dels més avançats mitjans tècnics, on preval per damunt de tot la qualitat d’un concert avalat per 27 anys d’història.
L’ARBREDA, AUDITORI ESTELAR
Seguint la dinàmica dels darrers anys, l’artista palamosina Lluïsa Xarnach serà l’encarregada de decorar l’espai de l’Arbreda amb els seus muntages personals, mitjançant els quals crea irrealitat escenificada amb objectes que basen la seva força principalment en la llum.
En aquesta ocasió Xarnach proposa un muntatge de 12 elements que suspesos en diversos punts de l’Arbreda representaran les constel·lacions, convertint aquest espai de concert en un veritable “auditori estelar”.
LES ENTRADES JA SON A LA VENDA
Les entrades per a poder assistir a la 27a edició de la Mostra de l’Havanera ja es poden adquirir anticipadament a l’Oficina Municipal de Turisme del passeig del Mar (al costat del brollador) tel: 972-600 550 – 600 500. El preu és de 12 € per a les localitats numerades i de 10 € per a les de general.
ELS GRUPS PARTICIPANTS
Un any més la Mostra comptarà amb la presència de quatre dels millors grups d’havanera que hi ha actualment a Catalunya i que per aquesta edició seran: el Port Bo, de Calella; Peix Fregit, de Palafrugell; Bergantí, de Malgrat de Mar; i Els Pirates, de Molins de Rei.
Per a totes les formacions participants, és –així ho han manifestat sovint- un prestigi poder prendre part en la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, un esdeveniment en el qual la nota predominant entre el públic és el silenci absolut i on les cançons se succeeixen una rere l’altre, sense interferències.
Bergantí
El municipi de Malgrat de Mar va veure néixer el grup Bergantí l’any 1982 i des de llavors ençà han estat un munt d’actuacions que l’han portat a actuar entre altres a les Illes Balears, a Pamplona, Getxo (Euskadi), Bakio (Euskadi), Mayorga (Valladolid), Múrcia, Dénia (Alacant), França, Andorra, Luxemburg, i fins i tot a Cuba.
El Grup Bergantí, amb vint-i-sis anys d’experiència musical, ha enregistrat cinc discos en format K7/CD i va col·laborar en l’edició del disc de la Cantada de Calella de Palafrugell l’any 1988, en el disc de la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós de l’any 2000 i en el disc de l’homenatge al mestre Ortega Monasterio l’any 2001. En aquests moments el grup és format per quatre components: Pere Fort, tenor i acordió; Miquel Llorens, guitarra; Pere Margall, baix; i Joan Ripoll, segona veu.
Port-Bo
El grup Port-Bo neix l’any 1966 a Calella de Palafrugell amb motiu de la presentació del llibre: “Calella de Palafrugell i les havaneres”. A més de participar en les cantades més importants de Catalunya, ho ha fet també a Mondragon, Donostia, Bilbao, Madrid, Valladolid, Mallorca, Menorca, Perpinyà, Cotlliure, Luxemburg, Amsterdam, Zuric, Hessel i L’Havana.
Precisament a Cuba ha representat el país en el “Festival de Habaneras de La Habana” els anys 89, 91, 92, i 93. Durant les diferents etapes del grup s’han enregistrat una quinzena de discos en solitari amb més de 160 temes diferents a més d’un disc amb Gema.4 i l’altre de sardanes cantades amb el Peix Fregit. En l’actualitat el grup el formen, Alfons Carreras (Fonso) tenor, Irineo Ferrer (Mineu) baríton i Carles Casanovas veu baixa, guitarra i direcció musical. El seu repertori està format per havaneres clàssiques i noves, valsos mariners, balades, boleros, sardanes, cançó catalana, etc.
Peix Fregit
El Peix Fregit es va formar a Palafrugell l’any 1974. Durant aquests anys el grup ha participat en cantades arreu dels països catalans, donant a conèixer el so de l’havanera.
Aquesta reconeguda formació d’havanera realitza actualment una vuitantena d’actuacions anuals, moltes d’aquestes també fora de Catalunya. D’aquesta manera cal destacar les actuacions realitzades pel grup Peix Fregit a Madrid o Sevilla, i fora de l’Estat, a Japó, Alemanya, França o Luxemburg.
Durant la seva llarga trajectòria musical el Peix Fregit ha editat una dotzena de discos amb un ampli repertori d’havaneres, valsets mariners, sardanes i boleros. Actualment el grup està compost per: Josep Nadal, guitarra i primera veu; Norbert Torrecillas, acordió i segona veu; i Jordi Tormo, tercera veu.
Els Pirates
El grup d’havaneres «Els Pirates» es fundà a principis de l’any 1992, a Molins de Rei, per iniciativa de Xavier Fàbregas que, juntament amb Josep Roca, Josep Lluis Blàzquez, Josep M. Roglan i José Manuel Olaya conformen la formació inicial d’aquest grup musical. Des de l’any 2003 fins ara «Els Pirates» és format per quatre músics: Josep Lluis Blàzquez (tenor), Xavier Fàbregas (baríton i guitarra), Vicenç Esteve (baríton-baix) i José Manuel Olaya (acordió).
Aquest grup de Molins de Rei ha realitzat actuacions arreu de Catalunya, éssent presents a les cantades més anomenades i ha diferents actuacions en programes de ràdio i de televisió. Des de l’any 2006 «Els Pirates» ofereixen una segona formació de luxe amb incorporació de tres músics més: piano, violoncel i contrabaix, que afegeix una riquesa orquestral poc habitual en aquest gènere musical.
Un altre qualitat del grup és la creació de música per part dels components dels «Pirates». Algunes peces conegudes són: «La barca xica» (de Rafel Llop i Josep M. Roglan), «Anna del mar» (amb lletra i música de Vicenç Esteve), «La taverna dels pescadors» (vals mariner de Elena Rosés i J. Manuel Olaya), entre d’altres.
LA HISTÒRIA DE LA MOSTRA
Fins el dia d’avui han desfilat per l’escenari de la Mostra els millors i més coneguts grups d’havaneres de tot Catalunya i de les illes Balears. En aquest sentit només cal recordar a intèrprets, autors i compositors de la vàlua del mestre Dabau, el mestre Sirés, el propi mestre Ortega Monasterio, i tants altres que al llarg de la història de la Mostra han deixat la seva empremta.
“La Mostra de l’Havanera Catalana”, tal com la coneixem avui, va sorgir l’any 1978 dins el marc del reconegut “Festival de la Cançó Marinera” de Palamós, i emmarcada en l’anomenada “Mostra de l’Havanera Antiga”. Tres anys després, el 1981, naixia definitivament la “Mostra de l’Havanera Catalana” amb la diferència bàsica de la interpretació, exclusivament en llengua catalana.
Aquesta mostra actual i l’originària, varen sorgir arrel de l’entusiasme de dos coneguts palamosins apassionats pel món de l’havanera, Joaquim Simó, Evarist Puig, i del mestre i reconegut autor, Josep Lluís Ortega Monasterio.
La Mostra de l’Havanera Catalana s’ha celebrat sempre en el recinte de l’Arbreda de Palamós, un marc idoni per les seves condicions de sonoritat musical i d’espai a l’aire lliure.
La Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós compta amb el suport i el patrocini de la Caixa del Penedès.
