Més de cinc milions d’unitats aquest any a tot el món, segons la consultora Gartner, i pujant. Els miniordinadors portàtils –pensats per connectar-se a internet, escriure i poc més, però lleugers i sobretot molt barats– estan elevant les vendes de portàtils gràcies a la captació de l’interès d’un públic cada vegada més ampli.Solament Acer ja n’ha venut a Espanya més de 30.000 en un mes i mig, una xifra que considera «sorprenent per a un producte d’una categoria nova». És el nou filó de la indústria, que veu amb sorpresa com els usuaris es veuen capaços de prescindir de moltes de les funcions que els ofereix un portàtil.
Els miniportàtils o netbooks (joc de paraules amb notebook, portàtil en anglès, i net, xarxa o internet) van néixer com l’alternativa comercial de l’ordinador del tercer món que impulsa Nicholas Negroponte des del MIT en el projecte One laptop per child (un ordinador per a cada infant): un PC de prestacions molt reduïdes (pantalla en blanc i negre, recàrrega solar, càrrega amb maneta) pensat per a estudiants de països desafavorits que en principi havia de costar 100 dòlars (67 euros). El seu cor era un processador de 64 bits d’AMD, i el seu sistema operatiu, una versió de Linux Fedora, cosa que en va deixar fora Microsoft i Intel, el binomi més habitual en un ordinador domèstic.
MENYS PRESTACIONS
Els netbooks cal llegir-los com la reacció dels fabricants a l’interès que va despertar aquesta màquina i a l’entestament d’Intel i Microsoft per demostrar que també podien ser en aquest mercat d’ordinadors molt assequibles. Aquests miniportàtils costen poc més que el de Negroponte (que finalment supera els 200 dòlars), però tot i així el seu preu se situa per sota de la meitat del d’un portàtil senzill de 15 polzades: entre 245 i 399 euros. Però també les seves prestacions són molt menors.
Construïts sobre un processador Atom d’Intel amb wi-fi integrat, funcionen amb Linux o Windows XP, però no amb Vista, perquè l’últim sistema operatiu de Microsoft requereix més potència. El primer fabricant va ser Asus, amb els seus Eee de pantalla de set polzades i Linux –ha incorporat Windows a la segona generació–, que el va convertir en el gadget del Nadal passat als Estats Units, a 299 dòlars (202 euros, al canvi actual).
Els ha seguit Acer, amb el seu Aspire One (amb Linux o Windows), Airis amb el Kira, Medion (amb Windows, pantalla de 10 polzades i disc dur de 80 o 160 gigabytes) i el primer fabricant mundial, HP, que ven el model 2133 als EUA i per a estudiants. La segona empresa en vendes, Dell, promet un netbook ben aviat. L’empresa d’anàlisi Gartner calcula que en tres anys es vendran uns 50 milions de màquines, 10 vegades més que aquest any, però situa en el mercat domèstic el 70% de les vendes.
«No és un portàtil real, de fet la nostra publicitat el ven com un segon dispositiu per a qui ja disposa d’un ordinador de sobretaula o d’un portàtil gros, però molta gent el compra com a primera màquina si té disc dur», explica Maite Ramos, directora general de Medion per a Espanya.
«Per a ningú és un ordinador únic, està pensat per connectar-se i escriure, però no és aconsellable per treballar gaires hores a causa de la pantalla tan petita. És una transició entre una Blackberry i un portàtil normal», assenyala Jocelyne Otero, cap de màrqueting d’Acer.
