El Parlament de Catalunya ha aprovat avui dues iniciatives legislatives del Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya. Es tracta, d’una banda, de la llei de modificació de la llei 6/93 reguladora de residus i, de l’altra, de la llei de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. La novetat bàsica és que per primera vegada es garanteix per llei la recollida selectiva de tots els residus als municipis catalans, independentment del seu número d’habitants. Abans del debat parlamentari, els dos textos han passat per un procés informatiu i participatiu de consens amb tots els sectors implicats.
Els dos projectes de llei s’adeqüen a les directrius europees sobre recollida selectiva i tractament de residus, que posen èmfasi en la prevenció, la reutilització i la recuperació tant material com energètica prèvia al tractament final dels residus.
Modificació de la llei bàsica de residus
El projecte de llei de modificació de la llei 6/1993, que s’ha aprovat per unanimitat al Parlament, regula els següents aspectes:
La implantació de la recollida selectiva de tots els residus a tots els municipis de Catalunya, independentment del seu número d’habitants. Tots els ajuntaments, que no facin la recollida selectiva de matèria orgànica , han de presentar abans d’un any a l’Agència de Residus de Catalunya la planificació d’aquesta recollida.
Crea el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSRM) . Aquesta eina racionalitza la planificació al territori de les infraestructures de tractament, en funció de les necessitats existents.
Exigeix l’avaluació ambiental dels programes de gestió de residus, tant municipals, com industrials i de la construcció. I preveu que els programes i el Pla territorial d’infraestructures s’aprovin mitjançant Decret de Govern.
Estableix com es compensarà als ajuntaments, consells comarcals i ens locals de gestió que tinguin al seu territori plantes de residus especials de servei públic, i plantes de tractament i de gestió del rebuig previstes al Pla territorial.
Garanteix el tractament dels residus que no es recullen de manera separada, i dóna prioritat a la recuperació material. Aspecte clau del model de gestió de residus de Catalunya.
Assegura la participació social mitjançant comissions de seguiment de les plantes de gestió de residus que siguin d’interès general i estratègic.
Regula la responsabilitat en la recuperació d’ un sòl contaminat.
Determina que el govern pot declarar servei públic qualsevol categoria de residus, si hi ha exigències legals o tècniques.
Llei de finançament d’instal•lacions i cànon.
Així mateix, el Parlament ha aprovat per majoria, el text sobre finançament d’instal•lacions i cànon que estableix el següent:
Regula l’obligació de la Generalitat de Catalunya de finançar les infraestructures de gestió de residus municipals. Els ens locals assumeixen les despeses d’explotació d’aquestes instal•lacions.
I estableix noves figures tributàries (els cànons), que sempre retornen als municipis i no han de suposar un increment de la taxa d’escombraries. El destí d’aquests cànons és que s’inverteixin en el foment de la recollida separativa de residus.
Dels recursos obtinguts d’aquests cànons, com a mínim el 50% s’ha d’invertir en tractar la matèria orgànica recollida selectivament. Això inclou tractaments que redueixin la quantitat de restes de menjar contingudes a la resta d’escombraries. El 50% dels recursos restants s’ha d’invertir en la recollida selectiva en origen de matèria orgànica, en la recollida selectiva i reciclatge d’altres residus, en altres formes de recuperació material, i en campanyes de sensibilització ambiental.
Amplia l’objecte de regulació del cànon fent-lo extensiu a residus municipals destinats a incineració (per les quals es preveuen 5 €/tona), i a residus de la construcció destinats a dipòsit controlat (per la qual es preveuen 3 €/tona). Entrada en vigor: any 2009.
Manté el cànon de 10 €/tona per a residus municipals destinats a dipòsit controlat. Únic cànon en vigor actualment.
Crea dos cànons específics en el supòsit que, al cap d’un any de l’entrada en vigor de la modificació de la llei 6/1993, els municipis no recullin separadament la matèria orgànica, malgrat disposar de plantes concretes de tractament. En aquest cas, s’aplicaran 15 €/tona per a incineració de residus municipals i 20 €/tona per a residus municipals destinats a dipòsit controlat. Entrada en vigor: any 2010.
Els residus de la construcció queden exempts d’aquest cànon, sempre que es tractin segons les condicions mínimes establertes pel govern de la Generalitat.
