Amb el rerafons de les tres darreres sentències del TS, que posen pals a les rodes a la columna vertebral de la política lingüística a casa nostra: la immersió lingüística a l’escola; seria interessant mencionar que darrera de la “fuetejada” qüestió de les multes lingüístiques per no fer servir el català s’amaga molta demagògia política. D’entrada, caldria esmentar que amb dades del 2009, a Catalunya, segons un informe de la Plataforma per la Llengua, existeixen 120 lleis i, en general, 500 normatives, reglaments i disposicions, que obliguen de manera impositiva el castellà en les activitats relacionades amb l’administració o en els etiquetatges dels diferents productes comercials. Doncs bé, això que es comenta, d’una forma tan repetitiva i fastigosa, que el català s’imposa (amb fortes multes) i que, per contra, el castellà és una opció de llibertat lingüística, és completament fal·laç. Tot és una autèntica impostura de naturalesa política. Les dades són clares, ja que durant l’any 2009 la Generalitat va obrir 152 expedients sancionadors per no fer servir el català, en front dels 205 expedients que es van iniciar per incompliment d’alguna de les 500 normatives que obliguen i regulen estrictament la retolació i etiquetatges en castellà.
500 normatives que obliguen a fer servir el castellà.
