Avui dilluns, 6 d’octubre de 2008, el vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura Roger Zamorano, ha realitzat una visita d’obres al castell de Rocabruna, juntament amb els responsables del projecte de restauració que s’està duent a terme a aquest edifici, del servei de restauració de monuments de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Girona.
El castell de Rocabruna forma part del patrimoni monumental de la Diputació i del projecte de rehabilitació que ha impulsat el Servei de Restauració de Monuments de l’Àrea de Cultura. El vicepresident de la Diputació i diputat de Cultura de la Diputació de Girona ha explicat que aquesta restauració “té per objectiu garantir la integritat de lliure valor cultural que té aquest monument, preservant-lo i promocionant-lo, assegurant així el seu manteniment”.
El projecte de restauració del castell de Rocabruna es va iniciar l’any 2006, i ara arriba a la tercera fase, acomplerts els dos primers objectius de la intervenció en els quals ha col·laborat l’Ajuntament de Camprodon. En total, la Diputació de Girona hi ha destinat uns 90.000 euros i es preveu que s’hi destinin uns 60.000 euros més, per enllestir el total de les actuacions.
Balanç i previsions. Durant la primera fase de restauració del castell de Rocabruna, iniciada l’any 2006, es va fer una neteja de la vegetació de l’entorn i es van consolidar els elements visibles més malmesos.
La segona fase de restauració, duta a terme durant la campanya 2006-2007, es va centrar en la consolidació de les restes de parets del recinte Jussà (recinte exterior) amb totes les seves edificacions, alhora que es van iniciar les excavacions a la part superior del castell, recinte Sobirà.
La tercera fase del projecte de restauració preveu, de forma general, consolidar els treballs arqueològics realitzats fins ara, refermant les estructures ja visibles a hores d’ara i les que apareguin com a resultat dels treballs arqueològics que es realitzaran a partir d’ara.
Objectius de la 3ª fase:
-Continuació de les excavacions de la part superior del castell (recinte Sobirà) i conservació i consolidació de les restes.
– De la part superior del castell, principalment es consolidarà el mur que limita amb el cingle natural que hi ha a la part nord del recinte, que és precisament a on hi ha l’antic camí d’accés.
Procediment de treball. Per agilitzar els treballs d’excavació amb els arqueòlegs, es planteja portar-hi una miniexcavadora i un dúmper mitjançant transport aeri.
L’accés al castell per part del personal que hi treballarà es farà amb un vehicle tot terreny fins a la base del turó i a peu fins a dalt.
Per al transport de material s’utilitzarà un helicòpter des de l’esplanada que es troba disponible al costat del poble de Rocabruna fins a dalt del castell. D’aquesta forma es preveu portar tots els material i els utensilis necessaris com grup electrogen, bastida, proteccions, àrids, calç, ciment, aigua, etc. En concret, caldrà fer aquesta actuació dues vegades, una per dur els materials al cim de la muntanya, i una altra més curta per tornar a baixar els utensilis.
Història del castell de Rocabruna. L’origen d’aquesta fortificació s’ha de cercar en la seva magnífica situació estratègica, atès que permet controlar una important zona de pas entre els dos vessants dels Pirineus, rica agrícolament i amb interessants i propers recursos minerals.
En concret, la primera referència documental que tenim de l’existència d’un castell data de l’any 986, tot i que és a partir del segle següent quan les cites són més nombroses. L’any 1070, per exemple, en el jurament de fidelitat que féu Arnau de Llers, senyor de Rocabruna, al comte Bernat II de Besalú, ja s’esmenten els murs i valls de la fortificació, la qual cosa denota que ja era una fortalesa imponent. Posteriorment, al segle XIII, el valor estratègic de la fortalesa es veié potenciat per la creació de l’efímer Regne de Mallorca (1262-1349), que ocupava les Illes Balears i els comtats del Rosselló i la Cerdanya.
L’establiment d’aquest nou estat feudal suposà que sorgís una nova frontera al nord de Catalunya, la qual calia fortificar i defensar, a causa de la derivació pro-francesa del nou regne. En relació amb aquest fet, tenim constància que a l’any 1292 el castell tenia una guarnició de 30 homes.
Novament jugà un paper destacat durant la guerra civil catalana, que enfrontà a mitjan segle XV el rei Joan II amb els estaments privilegiats de la societat catalana representats per la Generalitat (1462-1472). En concret, al llarg d’aquest conflicte Pere Desbac, senyor de Rocabruna, esdevingué un dels principals valedors del rei a Catalunya.
També cal destacar que el castell de Rocabruna resultà fortament afectat pels terratrèmols que sacsejaren la zona els anys 1427 i 1428, atès que encara l’any 1463, trenta anys després, el mateix Pere Desbac hagué de sol·licitar al bisbat permís per edificar una nova capella ja que l’anterior havia caigut com a conseqüència d’aquells terratrèmols.
Les dades posteriors sobre la fortificació són molt reduïdes, de forma que no tenim constància de quan es produí el seu abandonament. Tanmateix, les seves restes mostren signes clars d’haver estat destruïdes mitjançant voladures, la qual cosa ens porta a concloure que fou destruït al segle XVII, a finals de la Guerra dels Segadors, per les tropes del rei de França. Amb aquesta actuació, França, un cop s’havia apoderat del Rosselló, pretenia deixar totalment desprotegida la nova frontera amb Espanya per tal de facilitar posteriors invasions.
L’estructura. Arquitectònicament, el castell té una forma irregular que ressegueix la topografia del turó on s’aixeca. Hom hi distingeix clarament un recinte Sobirà (recinte superior) format per un cos central bastit originalment al segle XI, i un recinte Jussà (recinte inferior), que envolta el primer per tres dels seus costats, el qual fou bastit majoritàriament durant els segles XIV i XV.
