L’església parroquial de Santa Eulàlia de Garriguella celebra, enguany, el seu 225è. aniversari.El temple, d’origen romànic però que ha sofert posteriors modificacions al llarg del temps, està situat al punt més alt d’aquesta població.L’edifici que ha arribat als nostres dies fou reconstruït sobre les restes dels antics fonaments de l’esmentat temple romànic.Actualment,es poden observar encara antics vestigis de l’època antiga, com l’antic cementiri vell (una part d’aquest fou convertida en jardí i la part més antiga soterrada pel traçat d’un carrer d’accés a la població).
Es tracta d’una església d’una sola nau en forma de creuer. Té l’altar major (presbiteri) a sol ixent i s’hi veneren les imatges de Santa Eulàlia, Santa Llúcia i Sant Bernat (patrons del poble). A la dreta del creuer es troba l’altar del Sagrat Cor i a l’esquerra el de la Immaculada Concepcio A ponent hi ha l’entrada al temple i hi trobem el baptisteri,i las Verges del Roser i dels Dolors.L’edifici, de notables dimensions, fou construït amb pedra de la zona i el seu campanar amida 33 metres d’alçada.
L’accés al campanar es troba entrant a mà esquerra. 107 graons ens separen del punt més alt de l’església, en un recorregut ple de sorpreses a través de 225 anys d’història. Es passa pel sobrepuig (voltes), pel cor i per l’antic rellotge fins arribar al punt «màgic» de l’edifici: el cor del campanar, les campanes. Les campanes que han marcat i segueixen marcant el ritme de la vida dels habitants del poble, amb un paisatge meravellós com a teló de fons.
Per celebrar aquesta efemèride s’han celebrat diferents actes artístics, culturals i religiosos, com l’ofici que va presidir el Bisbe de Girona, Francesc Pardo. Com a cloenda, aquests dies de Nadal, es pot visitar el preciós pessebre que s’ha muntat a l’església.
Desitgem que aquest patrimoni garriguellenc que ha arribat fins als nostres dies, tot i les malvestats i vicissituds viscudes i sofertes,pervisqui molts anys i sigui un llegat per les generacions futures, ja que significa la vertadera identitat de Garriguella.
JOAN CARRERES
GUILLEM PLUJÀ
