La desnutrició crònica manté atrapats en el cercle de la pobresa a gairebé 200 milions d’infants al món, el que impedeix el desenvolupament de cada un d’aquests nens i nenes, de les comunitats en què viuen i de seus països.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) persegueixen l’eradicació de la pobresa extrema, la fam (ODM1), les malalties i la reducció de la mortalitat infantil (ODM 4) i, tot i que, per primera a vegada a la història, existeixen els recursos i el coneixement suficients per acabar amb la fam i la pobresa, la desnutrició està associada a un terç de les morts de menors de cinc anys i la fam ha tornat a la Banya d’Àfrica.
Coincidint amb el Dia Universal de l’Infant, que cada 20 de novembre commemora l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), UNICEF España vol recordar que la nutrició, la salut, la supervivència i el desenvolupament són drets humans recollits en aquest tractat internacional, que és el més ratificat de la història.
Actualment al món es produeixen aliments suficients per satisfer les necessitats de tota la població. Per tant, com va indicar Kul C. Gautam, Director Executiu Adjunt d’UNICEF, «la fam i la desnutrició no són conseqüències de la manca d’aliments, sinó també de la pobresa, la desigualtat i els errors en l’ordre de les prioritats». UNICEF i altres agències de Nacions Unides treballen amb comunitats i governs per aturar les causes estructurals que impedeixen acabar amb la pobresa i la fam.
Emergència nutricional a la Banya d’Àfrica
El passat 20 de juliol la ONU va declarar estat de fam extrema en diverses zones del sud de Somàlia, on centenars d’infants han mort per causes relacionades amb la desnutrició. Centenars de milers segueixen en risc. L’emergència a la Banya d’Àfrica s’ha convertit en una crisi de supervivència infantil de dimensions massives. La manca d’aliments produeix desnutrició i els nens i nenes amb desnutrició són extremadament vulnerables a malalties mortals com el xarampió, la malària, la diarrea i la pneumònia.
Les causes que estan darrere d’aquesta emergència són l’augment del preu dels aliments, la pitjor sequera de la regió en dècades i el conflicte intern a Somàlia. La solidaritat de milers de persones, entitats públiques i privades de molts països aconsegueix salvar milers de vides, però encara hi ha llocs amb greus dificultats d’accés per a l’ajuda humanitària.
La resposta d’UNICEF no ha deixat d’augmentar a mesura que les dimensions de l’emergència han anat creixent. Fa unes setmanes l’organització va obrir un magatzem a Dubai per agilitzar el transport de subministraments a Somàlia. Fins ara UNICEF ha distribuït a la regió per aire, mar i terra més de 14.000 tones de subministraments de primera necessitat.
Al centre i el sud de Somàlia, on l’accés de les agències humanitàries és limitat, UNICEF i els seus aliats han aconseguit tractar a 140.000 infants amb desnutrició en més de 1.000 centres, i arribar a 600.000 persones amb alimentació suplementària ja unes 30.000 famílies amb aliments cuinats en el camí cap als camps de refugiats de Kenya i Etiòpia. A més, s’han realitzat campanyes de vacunació i algunes accions específiques basades en el treball amb les comunitats, com el programa Xarxa de Seguretat Productiva i el programa d’Extensió de la Salut a Etiòpia, han estat fonamentals en la prevenció de majors taxes de mortalitat.
Les previsions per a la temporada de pluges, que ja ha començat, reflecteixen que la seguretat alimentària pot millorar a Kenya i Etiòpia. No obstant això, l’experiència demostra que la pluja, després d’una perllongada sequera, incrementa el risc d’inundacions i de brots de malalties mortals com el còlera, la malària i la pneumònia. Per aturar la incidència d’aquestes i altres malalties, UNICEF i els seus aliats han vacunat a 1,2 milions d’infants contra el xarampió i s’estan enviant kits de lluita contra el còlera en zones amb grans concentracions de persones nouvingudes.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI)
La CDI és el primer instrument internacional que reconeix als infants com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets. El text va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990.
Els seus 54 articles recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens. La seva aplicació és d’obligat compliment per als governs, però també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com els pares, professors, professionals de la salut, investigadors i els propis nens i nenes.
La CDN és el tractat internacional amb la més àmplia ratificació de la història. Els països que l’han ratificat, 193, han de retre comptes sobre el seu compliment al Comitè dels Drets de l’Infant. Es tracta d’un comitè format per 18 experts en el camp dels drets de la infància, procedents de països i ordenaments jurídics diferents.
La Convenció té dos protocols que la complementen: el protocol relatiu a la venda d’infants i la prostitució infantil, i el protocol relatiu a la participació dels nens i nenes en conflictes armats.
UNICEF té el mandat de Nacions Unides de vetllar pel compliment de la Convenció i tot el seu treball es basa en ella.
Sobre UNICEF:
UNICEF treballa sobre el terreny en més de 150 països i territoris per tractar de garantir als infants el dret a sobreviure i desenvolupar-se des de la primera infància fins l’adolescència. UNICEF, que és el major proveïdor de vacunes pels països en desenvolupament, treballa per millorar la salut i la nutrició de la infància; l’abastiment d’aigua i sanejament de qualitat; l’educació bàsica de qualitat per a tots els infants i la protecció dels infants contra la violència, l’explotació i el VIH/SIDA. UNICEF està finançat en la seva totalitat per les contribucions voluntàries d’individus, empreses, fundacions i governs.
